19 oct. Alaska i els Yupiq, després del tifó Halong
El tifó Halong, que s’havia convertit en una tempesta després d’anar-se’n des del nord del Japó, s’ha revifat en arribar cap Alaska, a causa de les altes temperatures de l’aigua al Pacífic nord. Els dies 11 i 12 d’octubre ha arribat a les costes d’Alaska, tot provocant grans destrosses a les comunitats de la costa, i sobretot, ha inundat els deltes dels rius Yukon i Kuskokwim. De moment, hi ha un mort i tres desapareguts. Si em permeteu, poca gent comparada amb les grans catàstrofes que omplen els nostres telenotícies. No oblidem que per remotes que siguin aquestes regions, pertanyen als Estats Units. Fora d’Alaska, ha passat prou desapercebut.
Ha calgut evacuar a la majoria de la població. Les cases suraven, desenganxades del terra, que s’havia fos amb l’aigua del mar. Els serveis d’aigua, llum, clavegueram… tot se n’ha anat en orris. Les micro pistes d’aterratge, han quedat negades. Només s’han quedat, entre tots els pobles, una cinquantena de persones. Primer els van portar cap a la capital de la regió, Bethel, d’uns 6000 habitants. Però també ha quedat parcialment inundada, i els han hagut de traslladar cap a Anchorage. Ho explico amb més detall en aquest article que he escrit.
Els deltes dels rius Yukon i Kuskokwim són una regió molt gran (més de 4 vegades l’extensió de Catalunya), al sud de l’estret de Bering, plana, paisatge de tundra, on han viscut des de fa segles els Yupiq (per entendre’ns, similar als inuits, antigament mal anomenats esquimals). Eren unes 15 o 20 comunitats, de menys de 1000 habitants cadascuna. Viuen de la pesca (balenes, foques…), cacera (ants) i recol·lecció: economia de subsistència, amb tecnologia moderna: les barques que van darrere les balenes porten bons motors, i no les cacen amb arpons estil Moby Dick. Si heu vist cap vídeo o foto del mar de Bering, entendreu que segueix sent una feina d’alt risc.
L’agricultura és gairebé testimonial, el permagel no permet que creixi gairebé res. No hi ha carreteres, tot el transport es fa en avionetes o vaixells. Els béns de consum (menjar processat, eines, materials de construcció…) arriben en barcasses, a l’estiu (cal fer les comandes amb molta antelació). A l’hivern, les comunicacions són més fàcils, la neu i sobretot, els rius glaçats, permeten l’ús de motos de neu, i les avionetes tenen més pistes on aterrar. Els pilots d’aquestes regions són coneguts per aterrar a qualsevol lloc, per petit que sigui.
Amb aquesta descripció, suposo que ja us heu entès que, al delta dels rius Yukon i Kuskokwim, amb prou feines hi viu ningú que no sigui Yupiq. Gairebé ningú vol anar a treballar allà. ni amb sous d’or.
El canvi climàtic comporta un augment de les temperatures, que de rebot, impliquen que l’oceà s’escalfi, I no només l’oceà: la terra, i el permagel es desfà. Cada cop hi ha menys gel a la mar, i le sonades arriben amb més força a terra. Les cases, que abans s’aguantaven sobre un terra sòlid i dur, ara s’enfonsen en un fangar. La sal del mar que va entrant, fa que les plantes no creixin, i els ocells se’n vagin a niar a un altre lloc. Un lloc que amb els segles i un esforç descomunal, els Yupiq havien convertit en la seva dolça llar, s’està fonent per la calor. En aquest vídeo que fa una crida a l’ajuda, podreu veure imatges del que us explico, ja abans de la tempesta.
Els Yupiq ja són a Anchorage, sense saber què fer, els seus pobles destrossats, conscients que venen mal dades, el famós canvi climàtic els ha fotut la banya fins al fons.
A més de tot el reguitzell d’ONGs, el municipi d’Anchorage ha començat a reclamar més diners per solucionar el tema. L’estat i el governador Dunleavy s’hi han afegit, a correcuita. El governador és un dels grans aliats de Trump, i sembla que el govern federal l’escoltarà. D’on surt tanta solidaritat amb aquests pobres indígenes Yupiqs?
El govern federal de l’administració Trump ja havia fet un munt de retallades a subvencions i programes de tota mena, i més a aquells que afectaven indígenes perduts de la mà de Déu (ja us explicaré un altre dia la relació entre Trump i les tribus índies). També ha tancat l’aixeta a instituts meteorològics que mantenien globus a gran alçada. Els mateixos que permetien detectar cap a on anirien les grans tempestes. En resum, l’administració Trump, d’acord amb el que fa a la resta del país, està eliminant subvencions i programes de recerca i ajuda a minories, o indrets remots, per concentrar-ho en altres projectes que consideren més importants. Alerta: són importants els que tenen relació amb interessos geopolítics.
Reconstruir els pobles, trobar-los una nova ubicació prou elevada (però no tant perquè el vent de l’Àrtic ho faci impossible), prou a prop de la mar per poder anar a pescar, és complicat i car, molt car. Refer pobles que va costar anys i panys d’aixecar, no és feina fàcil. Són moltes barcasses amunt i avall, és molta gent treballant, amb un sou elevat, més el plus de llunyania afegit. Molts dòlars i maldecaps, per allotjar a uns Yupiqs, que amb prou feines són quatre gats. Per què tothom sembla estar-hi a favor, fins i tot el govern federal, que ja s’ha carregat inversions molt més importants?
La meva resposta: interessos geopolítics, que en aquests moments prevalen sobre els purament econòmics, socials o fins i tot, de política interna. L’ajuda a l’Argentina de Milei en seria l’exemple més recent.
Quin interès geopolític té la costa de l’oest d’Alaska, a tocar de la mar de Bering?
Deixant de banda el fet que cap país vol tenir una part del seu territori buit (sense població), la mar davant de la costa oest d’Alaska és un dels indrets on hi ha hagut més topades entre vaixells russos i xinesos d’una banda, i nord-americans de l’altra. A la mateixa zona, són cada cop més freqüents les sortides de caces dels Estats Units, per seguir avions russos que volen molt a prop dels límits de l’espai aeri. La recent signatura d’acords entre Rússia i la Xina, per a l’explotació de rutes marítimes a l’Àrtic, és un element a tenir molt en compte.
Voldria recordar que l’únic cop que territori dels Estats Units ha estat envaït per un altre país, va ser durant la II Guerra Mundial. El Japó va ocupar algunes illes a l’oest de l’arxipèlag de les Aleutianes. No tenia cap valor estratègic, era tan sols una maniobra de distracció, per fer que els americans desviessin esforços. A fe de Déu que ho van aconseguir, la construcció de l’Alaska Highway en pocs mesos n’és la prova més destacable.
Si un territori et queda buit, tens dues opcions: o l’omples amb militars, o l’omples amb gent. SI és a l’Àrtic, aquesta gent seran indígenes en un 99% dels casos. Ningú més vol anar a viure allà, fora que t’ho ordenin, o hi vagis a guanyar un sou molt alt. Els canadencs ja ho han provat. Després dels intents del primer ministre Harper de controlar el territori Àrtic amb la creació de bases militars, Trudeau va engegar la política de reconciliació. De facto, era un pacte amb les tribus indígenes: més gran sobirania i recursos econòmics, a canvi de pau, i sobretot, que poguessin seguir vivint en el seu territori. Això va implicar drets de pesca i cacera, però també col·laboració amb les autoritats i grups de recerca científica. El desenvolupament polític del territori de Nunavut n’és l’exemple principal.
Els Estats Units, prou més potents econòmicament que el Canadà, han fet alguna d’aquestes passes, però en un grau molt més lleu. L’arribada de Trump el 2025 ha significat un tall radical en aquest procés. Però ara, de cop i volta, Alaska tindrà els deltes del Yukon i el Kuskokwim buits, amb Bethel com a gairebé únic lloc habitable.
Potser ho proven de controlar militarment, però crec que veurem, i ben aviat, una inversió important per aconseguir que els Yupiqs tornin a casa seva, a més de la construcció d’algunes infraestructures (carreteres, pistes d’aterratge per a avions de més tonatge…). Òbviament, si hi ha cap mena de regulació/protecció de la natura (espai protegits, etc.), s’ho saltaran o en canviaran l’estatus. La col·laboració entre militars, científics i Yupiqs s’incrementarà.
El canvi climàtic ha comportat la progressiva destrucció del medi en el qual vivien els Yupiqs. El fet de viure a prop d’un punt important per la política de seguretat nord-americana els pot donar una possibilitat de seguir vivint allà, i adaptar-se a poc a poc als nous temps. Crec que tenen una oportunitat d’or, si realment les meves intuïcions es confirmen. Veurem si l’encerto, i ho saben aprofitar.
PD: Vaja, sembla que l’he encertada, però no em podia imaginar que tot anés tan de pressa. El president Trump ja ha aprovat l’ajuda federal per a la reconstrucció, una ajuda extra de 25 milions de dòlars, i possiblement, també ajuda federal per individus afectats. Com ha dit la senadora Murkowski, mai s’havia adjudicat l’ajuda federal de manera tan urgent. Tot plegat, em reconfirma la meva teoria: la costa d’Alaska té un valor molt alt en relació amb temes de conflicte amb Xina i Rússia, i el control de les rutes de l’Àrtic. Els Estats Units no es poden permetre el luxe de deixar el sud-oest d’Alaska deshabitat. Els Yupiq els fan falta, per molt que l’administració Trump hagi mostrat una clara animositat contra governs tribals i tot el que tingui relació amb els indígenes.