07 juny Imitant els óssos

Estic ben segur que el meu cas no és gens freqüent. La meva agència de viatges té des de fa anys un únic pencaire, jo mateix. Només ofereixo viatges a l’Oest Americà, Oest del Canadà, Alaska i Yukon. Altament especialitzat, que en dirien. Arriba la pandèmia, i els dos països amb els que treballo, tanquen fronteres. Tots els viatges que tenia venuts per aquest estiu, cancel·lats. Tenint en compte que gairebé el 100% dels meus viatges són per l’estiu, ja us podeu imaginar el panorama.
Sobrepassat l’esglai inicial, després de fer anar l’excel amunt i avall, de llegir articles de diaris, opinions diverses a Linkedin, converses amb col·legues… he optat per hivernar, com els óssos del Canadà i Alaska que tant m’agrada anar a veure. He reduït despeses al màxim, disposo d’un coixí per arribar fins el 2021, renovo web i xarxes socials… i prego que l’any vinent, quan tregui el cap del cau, el panorama sigui un altre.
Cadascú té les seves circumstàncies, i navega per aquest món com millor pot i sap. Potser per això tantes agències, hotels, i altres actors del sector turístic han optat per obrir tan aviat que possible, tot cridant a viatjar, a obrir fronteres, a l’optimisme, al voluntarisme, a l’esforç…

Ós grizzli o bru amb el tiberi a la boca, parc nacional de Katmai, Alaska

Fa poc he llegit la notícia en què insinua el que ja es preveia, i que crec que es confirmarà: els Estats Units no obriran fronteres fins 2021. El Canadà ja ha confirmat que no vol veure ni un creuer fins el 31 d’octubre (a efectes pràctics, és com dir l’any vinent), i segueix sense ni obrir la frontera amb el seu veí del sud. Altres països “rics” com ara Noruega, Austràlia, Nova Zelanda… mantenen importants restriccions.
Vist des de la meva perspectiva, opino que seria millor mantenir una política de fronteres tancades o més restrictiva, lligat a un relaxament més lent de les mesures de confinament. El risc d’un rebrot de la covid-19 al nostre país es correspon al risc que el 2021 els Estats Units i el Canadà (i altres) segueixin tancant les seves fronteres. Tot plegat, sense mencionar com quedarien les butxaques de molts dels nostres clients si el rebrot obliga, ni que sigui curt, a un nou confinament. I no segueixo per no cridar al mal temps.
Tinc ben clar que aquest plantejament no és compartit per la immensa majoria dels agents de viatges (i molts altres negocis, dins o fora del turisme). Tan sols volia fer constar que ens aquests temps sense precedents (expressió que mencionen molts proveïdors que m’escriuen des del Canadà o els Estats Units), caldran solucions sense precedents, que ens porten a prendre direccions a vegades oposades.
A tots plegats, que tingueu sort a l’hora de prendre decisions i direccions. Jo, cap al cau.