28 març Renovar els arbres dels jardins de Jasper

La població d’óssos (negre o bru/grizzly) al nord-oest dels Estats Units, Oest del Canadà i Alaska, no para de créixer. Les causes són diverses: les polítiques de protecció, limitant o gestionant-ne la cacera, la gestió de l’entorn natural, particularment a parcs nacionals i terres de propietat federal o estatal, les accions en favor de la reintroducció de l’ós bru/grizzly…

Els óssos, com molts altres animals, tendeixen a evitar el contacte amb l’ésser humà. Malgrat aquest fet, l’augment de la població fa que s’expandeixin més enllà de les zones més allunyades en les quals s’havien refugiat. Per altra banda, les poblacions (pobles i ciutats) són cada cop més a prop dels boscos o, simplement, dins dels parcs nacionals. Molts habitatges disposen d’un petit jardí, on és prou freqüent plantar-hi arbres fruiters (tot sovint, pomers o similars). Molts d’aquests arbres són plens de fruita tot just a finals d’estiu, principi de tardor, quan els óssos entren en hiperfàgia (abans del període d’hibernació, esdevenen golafres descontrolats). Amb el seu olfacte, ensumen de lluny la presència de la fruita, i entren en nuclis habitats, fins als jardins on troben la fruita.

Tot plegat, fa que la presència dels óssos a prop dels humans sigui cada cop més freqüent. Això no només és perillós (sobretot pels infants, que són possibles preses per un ós afamat), sinó que fa que els óssos s’acostumin als humans. Quan un ós perd la seva tendència a acostar-se als humans, se l’ha de matar per evitar mals majors. S’ha provat d’adormir-los i endur-se’ls cap a altres indrets, lluny del nucli habitat. És car, complex, i a sobre, solen reaparèixer, al cap d’un temps.

La reacció a molts pobles va ser, ja abans de la pandèmia, a impulsar a la gent a recollir la fruita quan encara era verda. Aquí explico el cas de Haines, a Alaska. Es formen equips de voluntaris per ajudar, les escoles fan activitats per ensenyar a la mainada… Fins i tot hi ha una sidreria, a Montana, que cada any fa la sidra dels óssos, amb pomes recollides en aquest període, portades per particulars des dels seus jardins.
Malgrat aquests esforços, l’arribada d’óssos no para de créixer. Ja fa uns anys que a Jasper (capital del parc nacional del mateix nom, a Alberta, Oest del Canadà) tenen una “invasió d’óssos”cap als mesos de setembre i octubre.

Aquest any, veient que les polítiques de recollida de la fruita verda no són suficients, les autoritats del parc nacional i del municipi han optat per una nova iniciativa: a tothom que vulgui, ofereixen sense cap cost un arbre no fruiter, per plantar-lo al lloc on tenen un arbre fruiter. Heu de tenir en compte que al Canadà, com als Estats Units, la propietat privada és sagrada. Oferir, des d’instàncies públiques, fer canvis a l’interior de la propietat, i demanar a la gent tenir una visió més en favor de la comunitat, és un canvi molt gros.

L’objectiu és arribar a canviar la major part dels arbres dels jardins particulars, per eliminar el reclam dels óssos. Es planteja com una mesura de seguretat, tant pels habitants, com pels óssos.
Caldrà veure’n els resultats, i sobretot, si és una mesura que decideixen seguir a altres indrets on tenen, si fa no fa, el mateix problema.