S’ha fet un judici amb jurat popular a Rapid City, Dakota del Sud, on s’ha condemnat a Julian Bear Runner, president del Consell Tribal de la reserva de Pine Ridge (Oglala Lakota Sioux Tribe). Ara té 38 anys, va ser president des del 2028 al 2020, el més jove mai elegit. Ho explica en aquest article.

S’ha provat que es va embutxacar uns 80.000 dòlars, en concepte de viatges de feina com a representant de la tribu, que mai va fer. De fet, els xecs que cobrava, els canviava al casino de la tribu, i se’ls gastava jugant o gaudint d’un bon cap de setmana a l’hotel del casino tribal.

El poden condemnar a 20 anys de presó, poca broma amb les lleis dels Estats Units sobre les condemnes a càrrecs públics que s’han embutxacat diners dels contribuents. Es considera el súmmum dels robatoris, la qual cosa estralls esfereïdors si s’apliqués al nostre país. Però aquest no és el tema, ara mateix.

He viscut a les reserves Lakota de Dakota del Sud, i concretament a la de Pine Ridge i he fet moltes visites, hi conec força gent. Fins al 2006 hi vaig estar guiant viatges per grups reduïts, per conèixer la cultura Lakota, passàvem 2 o 3 nits a Pine Ridge. Permeteu-me uns quants comentaris.

Potser és un dels casos més espectaculars, però aquesta mena de corrupció és massa freqüent a les reserves índies, en general. Són els indis, o més en concret, els Lakota, una gent que tendeix a la corrupció? Ni de broma.

Em centraré en les reserves Lakota que conec (Cheyenne River, Pine Ridge, Standing Rock i Rosebud), totes 4 a Dakota del Sud, a l’oest del riu MIssouri. Si cerqueu algun mapa on es vegin els comtats (divisió administrativa americana, que correspondria a les províncies dels estats) amb menor renda per càpita dels Estats Units, us sortiran els comtats que corresponen a aquestes reserves (i algunes altres d’estats propers). Són zones on l’economia local correspon a 4 ramaders, majoritàriament blancs o (molt) mestissos. No hi ha indústria, serveis, el percentatge d’atur és molt alt… Tot això sense parlar de taxes d’alcoholisme i suïcidis, entre altres. La principal empresa que dona feina és el govern americà, a través del BIA (Bureau of Indian Affairs). La segona és el govern de cadascuna de les reserves. Per resumir-ho, la Unió Soviètica en mig dels Estats Units, amb pinzellades de Tercer Món. Com s’ha arribat a aquesta situació, provaré d’explicar-ho un altre dia.

A les reserves, tothom sap que les eleccions les guanya qui té més parents. Les societats Lakota són tribals, és a dir, sistema de famílies extenses. Com m’ho van explicar a mi quan hi vaig arribar per primera vegada, el 1987 (fa molts anys!): si piquen a la porta, i apareix un cosí 5è o 6è, obres i el fas passar. Li dones menjar, i si vol, es pot quedar a dormir. Quant de temps? El que vulgui. Això és una família, i això són els parents.
Guanya qui té més parents. I qui es presenta? Qui vol, però sempre amb l’aval de les persones amb més poder en aquests grups de parents.

Així que anem al primer punt: en Julian Bear Runner tenia molts i poderosos parents, que el van triar per ser el cap d’una candidatura, que va acabar guanyant. Quan guanyes, col·loques als teus parents, òbviament. A la reserva no hi ha feines i, o estàs a l’atur, vivint d’ajudes socials o de caritats diverses, o tens una feina dins del govern tribal o qualsevol lloc, i passes a cobrar 2 o 3 mil dòlars, sense haver de pencar massa.

Tot va així. N’hi ha que tenen més talent, mà esquerra, i ho fan més bé. Altres, pensen que allò és la terra de fer pipes, i es passen. En Julian és d’aquests. El que no acabo d’entendre, segurament perquè no tinc prou informació sobre què va passar, és com van triar a aquest jovenet per fer de cap del Consell Tribal. Les lluites internes entre famílies és una cosa de la qual és molt complicat tenir-ne informació, si tu mateix no estàs lligat a una d’aquestes famílies, i un dia t’expliquen alguna d’aquestes jugades.

Les reserves Lakota són un lloc preciós, amb gent fantàstica. Però moltes coses no funcionen, la vida és molt complicada, i de tant en tant, surt un Julian Bear Runner.