Dia de festa als Estats Units, en record dels veterans de guerra (que no són ni pocs ni poques). Aeroport d’Anchorage, Alaska. Anuncien per megafonia que una treballadora d’Alaska Airlines, del servei d’atenció al client, cantarà l’himne. Us suggereixo que cliqueu en l’enllaç i veieu el vídeo. No cal sentir-lo complet per fer-vos una idea, deixant de banda valoracions sobre com canta.

S’accepten comentaris. No ho dubteu, els Estats Units són un país molt especial, molt diferent de Catalunya i de la resta d’Europa. Fins i tot del Canadà.

De fet, feu l’esforç d’imaginar-vos què passaria si per megafonia s’avisés que un treballador de Vueling, per posar un exemple, cantarà els Segadors en honor dels veterans de guerra. O més fàcil encara, en honor a qui sigui.

No dic que això estigui bé o malament, que cadascú en faci la seva valoració. Però tingueu en compte, quan us parlin o us arribin notícies sobre els Estats Units, que quan una persona es posa a cantar a l’himne en públic, tothom s’aixeca i es treu el barret. L’endemà, surt publicat al principal diari de la ciutat. No és una concentració de trumpistes o extremistes. L’acceptació del patriotisme (en aquest cas, representat per l’himne i tota la parafernàlia al seu voltant) de manera tan generalitzada, com un valor important a respectar, és un tret comú a alguns països. Però en molt pocs adquireix aquest grau d’expressió pública tan desacomplexat i normalitzat.