A les matrícules dels cotxes d’Alaska, hi diu: Alaska, l’última frontera (Alaska, the last frontier). No es refereixen tant a la frontera física amb altres estats, com a allò que ens repeteixen a Star Trek: la frontera amb altres mons. En aquest cas, altres països vistos com a possibles enemics.

Fa pocs dies, van ser detectats un grup de vaixells (flotilla) russos i xinesos, fent maniobres militars a tocar de les illes Aleutianes (territori dels Estats Units). No és el primer cop que passa.

El 2015, durant una visita d’Obama a Alaska (en aquests afers, les casualitats no existeixen), es detecten per primer cop vaixells militars xinesos, navegant entre les Aleutianes i la mar de Bering.

El 2021, un guardacostes localitza a una petita flota xinesa a només 46 milles de les Aleutianes.

El 2022, un altre guardacostes torna a ensopegar amb una flota, però aquest cop inclou vaixells russos i xinesos. Es va generar una gran alerta, per la col·laboració militar d’ambdós països (els dos sent considerats possibles enemics). També cal afegir-hi el fet que Rússia sí que té una llarga experiència en la navegació per l’Àrtic.

Finalment, cap a finals de juliol, s’han detectat maniobres d’una flota conjunta russo-xinesa, amb 11 vaixells. Entre altres, ha provocat una declaració conjunta per part dels dos senadors d’Alaska, els republicans Lisa Murkowski i Dan Sullivan. Com a part de la vigilància per part americana de les maniobres, s’hi van enviar quatre destructors. Poca broma.

La declaració conjunta ressalta la situació estratègica d’Alaska, i demana més inversió militar. A aquesta idea s’hi han afegit altres polítics. Per exemple, el municipi d’Unalaska, juntament amb el cap dels indígenes aleutians, han demanat convertir el port d’Unalaska en una base central de la marina dels Estats Units, per cobrir la zona de l’Àrtic. Cal dir que Unalaska està passant una crisi molt important, ja que hi ha un any de veda en la pesca del cranc d’Alaska.

Chinitna Bay, Alaska

Alaska necessita moltes inversions federals per poder-se mantenir. És evident que aquesta nova situació geopolítica és entesa com una oportunitat per aconseguir més inversions (carreteres, ports, aeroports) i portar més militars cap a Alaska (població).

També cal recordar que l’únic territori dels Estats Units que mai hagi estat envaït, van ser unes illes a les Aleutianes, durant la IIGM, per part dels japonesos. Aquesta invasió (amb escasses conseqüències militars) va ser la causa de la construcció de l’Alaska Highway, a través del Canadà, en pocs mesos, per connectar Alaska amb la resta del país, per terra. Pagada i construïda pels EUA, tant el Canadà com Alaska estan encantats amb una infraestructura que els ha estat molt beneficiosa, un cop acabada la guerra. En resum:

• La Xina, que està construint vaixells militars a una gran velocitat, els està començant a fer servir cap a l’Àrtic. El desglaç d’aquest oceà està atraient molts països cap a la zona.
• La Xina està començant, en aquest terreny, a col·laborar amb els russos, que tenen gran experiència i interessos a l’Àrtic, però que no tenen la potència dels temps de la guerra freda. Aquesta col·laboració és possiblement el fet més destacable de tota aquesta notícia, i que ha alertat als americans.
• Alaska, però sobretot les illes Aleutianes (llargada de més de 1900 km, la majoria deshabitades) i la mar de Bering, són els actuals punts de contacte.
• Alaska aprofita aquest fet per reclamar més inversió (sobretot militar).
• La Marina nord-americana veu aquesta col·laboració com una prova que li cal millorar la seva presència a l’Àrtic, amb més vaixells (per cobrir una àmplia zona), i resistents al gel… Cal prevenció i estar preparat, es veu als xinesos i als russos com a enemics, malgrat que ara no hi hagi conflicte directe.

PD: Per cert. Encara queda gent a Catalunya predicant allò que no ens cal exèrcit? Veient com les gasten pel món, diria que és com voler anar nu al ball de la Festa Major, on de tant en tant es reparteixen bufetades.