08 ag. Ja no balla amb els llops

Els qui heu vist el film “Balla amb Llops” de Kevin Costner, possiblement recordareu un dels protagonistes, un noi jove, anomenat “Smiles a Lot” (no sé com ho van traduir en català). Aquest tall us permetrà recordar-lo, si encara no ho heu fet. És el de l’escena en què “esdevé un guerrer”.

L’actor era Nathan Chasing His Horse o Chasing Horse (això dels cognoms dels indis és tota una història a part). La notícia és que l’han condemnat a 60 anys de presó, sense possibilitat de revisió de condemna, durant 37 anys. De facto, cadena perpètua. La causa, múltiples abusos sexuals i violacions a menors d’edat. Ha estat jutjat a Nevada. Diversos estats, reserves i fins i tot el Canadà, el reclamen per altres causes. No cal afegir gran cosa més.

Durant la filmació de “Balla amb Llops” i un cop la van estrenar (amb un immens èxit), jo em dedicava a organitzar i guiar viatges per les reserves Lakota. Passava dos o tres mesos a Dakota del Sud, durant els quals em movia per les reserves de Pine Ridge, Rosebud, Cheyenne River, Standing Rock… Vaig viure tot aquell moment, vaig conèixer algun figurant… En general, els Lakotes van gaudir d’aquell moment de popularitat. El món els mirava.

Bisó a les Badlands

Vaig viure un any a les reserves lakotes, i després hi he tornat tot sovint, per diversos motius. He vist créixer molts nois com en Nathan, que en entrar a l’adolescència, s’han estavellat, tot acabant a la presó, alcoholitzats o al cementiri. La curiositat em va empènyer a saber si aquest era, un cop més, el cas. El que us explico és una recopilació de dades trobades (des de la Viquipèdia a diferents articles llegits sobre diferents moments de la vida de Nathan Chasing Horse) amb deduccions meves, a partir de la meva experiència per les reserves.

Va néixer a la reserva de Rosebud (un lloc amb molta pols, t’ho diu tothom, i és cert), la dels de la banda dels Sicangu o Peus Negres/Cuixes Cremades, Brulé quan el francès era la llengua franca d’aquelles contrades. La reserva coincideix amb el comtat de Todd, un dels 10 més pobres dels EUA. La seva família és “full-blood” (sense, o gairebé sense ancestres que no siguin lakota): en molts casos, solen ser els més pobres. També és molt probable, i més als anys 90, un moment de salt des de les esglésies (cristianisme) cap als inipis (religió tradicional o via vermella), que s’iniciés en les cerimònies lakota. L’adolescència és l’edat en què comencen a fer els inipis, i a preparar-se per a la recerca de la visió, possiblement lligat també a poder ballar (fer la dansa del sol).

Quan tenia uns 13 anys, van passar per les reserves (Rosebud i altres) persones que buscaven actors per a un film. Desconec com va anar tot, però per altres casos, sé que van fer uns quants càstings, i el devien triar a ell: full blood, ben plantat i a més (posaria la mà al foc) que devia parlar lakota. Ja ni a finals del segle XX hi havia tants nois que el parlessin.

Balla amb Llops es va estrenar el 1990, i va tenir un èxit espaterrant.

Vet aquí un adolescent, més aviat pobre, que de cop i volta va als powwows (festes majors, per entendre’ns), i n’esdevé el centre. Desconec com va anar de ràpid tot plegat, però no devia tardar, per iniciativa pròpia o de la seva família, a anar a powwows fora de la seva reserva, fins i tot d’altres tribus, a fer discursos, ballar… ves a saber, però cobrant alguna cosa, ben segur. Però sobretot, dos fets devien començar a passar (com tants n’he vist): totes les noies li deien que si, i molts el comencen a veure com una persona amb poder… allò que amb el temps és un “Home Medecina”. Aquest segon punt és el més important.

powwow

Pausa per un comentari: no us podeu imaginar la facilitat que té la gent per “descobrir” homes medecina entre els indis. En els meus viatges, els presentava algun conegut lakota, o tot just em veien parlar amb algun amic, i si era de pell fosca i pels llargs, amb algun collaret… els clients tot sovint em demanaven si aquest era un home medecina. Realment, el desig de conèixer l’espiritualitat dels indis, facilita increïblement que algú, si ho vol, es faci passar per un home medecina, o persona amb gran espiritualitat o el que vulgueu. I això no només passa entre els catalans que viatjaven a les reserves. Passava el mateix amb els nord-americans de les ciutats. I us diré més: a indis de fora de les reserves, que ja havien perdut la seva connexió amb la seva cultura, també. Hi ha una gran demanda d’homes medecina, i una facilitat gegant per trobar-ne.

Els blancs que viuen dins o a prop de les reserves, no pateixen d’aquest mal. Com tampoc els indis de les reserves. De fet, tot sovint, acaben expulsant de les reserves als falsos homes medecina. Per això, gairebé tots els homes medecina, líders espirituals, cabdills de tribus que corren pel nostre món, que apareixen per casa nostra de tant en tant, que publiquen llibres… viuen lluny de les reserves, especialment la seva.

Tornem a en Nathan. Va fer una breu carrera com a actor, va tenir alguns fills (entre ells la model Quanah Chasing Horse), però a poc a poc, es va centrar en el seu rol d’home medecina, líder espiritual, o com us vingui de gust dir-ne. Organitzava trobades espirituals, danses del Sol, ajudava a “guarir” de tota mena de problemes… sobretot, a noies joves. En resum, diners i sexe per la via espiritual.

Les denúncies van anar arribant, i es va traslladar d’u estat a un altre, de reserva en reserva. Com fan tots. Ja feia temps que s’havia establert a Nevada, on finalment, l’han jutjat i condemnat. Té 50 anys.

En resum, aquesta és una història més del “camí de la foscor” en el que cauen alguns indis, quan descobreixen i aconsegueixen viure de la seva espiritualitat, i els diners que tanta gent està disposada a pagar. Aquest ha estat un cas extrem, però jo ja n’havia conegut d’altres, que han estat oficialment expulsats de les seves reserves, i que van pel món autoproclamant-se caps o homes medecina. De fet, roben i dessacralitzen les seves pròpies creences, fins al punt que en algunes danses del Sol que han organitzat, hi ha hagut enfrontaments a trets, entre els indis de la zona i els de la família de l'”home medecina”.

Nathan Chases his Horse

Ho sento molt per les víctimes d’en Nathan, les moltes noies de qui va abusar sexualment. Són realment les principals perjudicades. Però jo he escrit sobre aquest cas, per recordar la misèria en la qual viu el poble lakota, colonitzat pels EUA. Pels molts nois i noies lakota o d’altres tribus índies, que sense arribar a les bogeries d’en Nathan, han tingut una vida curta i miserable.

Antigament, es descrivia la vida a les reserves com la del Tercer Món, però al cor del Primer Món. Quan els joves arriben a l’adolescència i prenen consciència de qui són i on són, exploten. Se’n surten com poden, si poden.