Cap allà hi ha cafè

Dels Viatges al Cafè

Diuen que tot es recuperarà. Diuen que la nova normalitat serà això, normalitat. Diuen que tothom va boig per tornar a viatjar.

Benvolguda mainada, no crec que res d’això sigui cert.

Tinc una tendència natural cap a l’optimisme. I el futur serà tan collonut com puguem imaginar. Ara, quan una pandèmia passa per un lloc, res queda dempeus al seu lloc. Les malalties afecten diversos òrgans, però un any (i el que queda) de pandèmia de covid-19 afecta els caps.

Jo feia més de 25 anys que era dins en el món del viatge. Vaig fer el meu primer viatge com a guia el juliol del 1995, a les reserves dels Lakota, a Dakota del Sud. Des d’aleshores, gairebé cada any he passat entre un i quatre mesos per aquell costat de l’Atlàntic, guiant grups d’un màxim de 12 persones. Va esdevenir el meu ofici. A l’hivern, també ho vaig fer uns quants anys a Ghana.

A més a més, sempre em quedava alguns dies o setmanes més, després de dir adéu als grups. Gaudia conduint tot sol per les llargues carreteres de l’Oest Americà, de la Colúmbia Britànica, el Yukon o Alaska. Pujar dalt de ferris ja era el súmmum, sobretot si eren de moltes hores.

Ara fa més de dos anys que no em perdo per les infinitats del continent americà. Jo venia viatges, per sobre de tot, perquè cada any anava amunt i avall per aquelles contrades. Coneixia (conec) molts racons, els llocs on menjar bé, hotelets amb encant, com visitar els parcs i no ensopegar amb les multituds…

Quan tot aquest terrabastall de la Covid escampi la boira, els caps hauran canviat, i jo farà no sé quan que no agafo un avió. Si en la llunyana vida pre-pandèmia cada cop més gent es veia en cor de saber-se el món sencer gràcies a les fotos de Google Maps i les opinions de Tripadvisor, imagineu-vos ara que han fet uns quants Zooms, i s’han reunit amb mig món.

Potser podria seguir lluitant pels meus viatges. Però sabeu què? N’he fet un bon cabàs, m’ho he passat molt bé, i m’ha sortit una oportunitat de saltar del vaixell abans no s’enfonsi. M’hi he arrapat com a ferro roent, i ja en podeu fer un primer tast:

francesco.cafe

Us en donaré més detalls en un proper article. De moment, si us agrada el cafè, no dubteu a mirar-vos-ho i, si us ve bé, comprar. És un bon cafè. Com els meus viatges, si m’ho permeteu.

Compartir:


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies. Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Aviso de cookies