13 abr. Els límits del turisme, el cas de Juneau

Juneau, la capital d’Alaska, té uns 32.000 habitants. L’estiu passat, va rebre la visita 1.600.000 turistes. Hi va haver un dia amb 21.000 creueristes passejant per la ciutat. És el principal port de creuers del sud-est d’Alaska. Les rutes des de Vancouver i Seattle fan parada en aquesta petita ciutat, que em van descriure com una illa rodejada de terra. A Juneau, només s’hi pot arribar per mar o aire, està envoltada d’un gegantesc camp de gel, del qual penja una de les seves principals atraccions, la glacera Mendelhall.

Essencialment, l’economia de Juneau depèn en petita mesura dels sous dels funcionaris del govern d’Alaska, i en gran manera, dels turistes que arriben en creuer entre els mesos d’abril i octubre. La resta de l’any, pau, tranquil·litat, i molta pluja. Bé, de pluja n’hi ha tot l’any… jo hi he estat unes quantes vegades a l’estiu, i encara no he aconseguit veure lluir el Sol sobre la capital d’Alaska.

Totes les notícies que ens arriben des de Juneau coincideixen en el fet que la ciutat ha arribat al màxim de la seva capacitat. No és només que la ciutat queda inundada de turistes. Les empreses que ofereixen excursions de tota mena, no donen l’abast. L’estiu passat, a mitja temporada, ja s’havien venut totes les places a l’autobús que fa la visita de la glacera Mendelhall. Els turistes que arribaven i ja no hi cabien als autobusos, van començar a fer servir el transport públic i taxis, que van quedar ben aviat sobrepassats.

Per altra banda, la glacera té marcada un límit de visitants per any. A més, la ciutat es va omplir de gent anant amunt i avall, sense saber què fer, generant una sensació de col·lapse als habitants de Juneau.

Per acabar-ho d’arrodonir, el canvi climàtic està fent que la glacera Mendelhall estigui en un retrocés accelerat. Tant, que en un dia de pluges, el passat 7 d’agost (en plena temporada alta) hi va haver una espècie d’esllavissada de gel i aigua de la glacera, que es va endur cases riu avall (vídeo). Per sort, es va poder evacuar la zona abans i es va evitar una catàstrofe humana. Però va ser un advertiment molt seriós, a més de veure que, la principal atracció de Juneau, començava a tenir data de caducitat.

L’ajuntament, els empresaris, i associacions de ciutadans s’han arromangat i s’han posat a analitzar els problemes i possibles solucions. De moment, han decidit que aquest mateix estiu (2024), no hi podrien haver més de 5 creuers al dia al port de Juneau. A més, després de reunir-se amb les companyies de creuers, han pactat que a partir de 2026, es limitarà el nombre de creueristes que podran desembarcar, per dia.

L’objectiu és clar: fer que la ciutat continuï semblant atractiva pels visitants, i sigui agradable pels seus ciutadans. En una economia que genera prosperitat amb el turisme, ningú té cap intenció de carregar-se’l. Ara, tothom sembla d’acord que cal establir uns límits, que ja veurem si són els correctes. Aquí ningú parla de sostenibilitat, ni altres paraules buides tan comunes entre el nostre sector turístic. Volen mantenir el negoci, i s’han adonat que han de gestionar l’èxit d’una altra manera. Possiblement, això és més fàcil de fer que a altres indrets, pel caràcter “insular” de Juneau, i per les seves dimensions. Però recomano seguir les notícies que ens arribaran des de la capital d’Alaska, on hi neva i hi plou.

PD: us heu fixat que gairebé totes les fotos de Juneau, que es publiquen als diaris (obriu els enllaços) són en dies de Sol?