01 jul. Entre Haines i Dawson City
La pandèmia ha generat un munt de situacions noves. Ha obligat a reaccionar de diferents maneres. Ara bé, a tot arreu, s’ha plantejat una discussió: on és la línia o l’espai entre el desig de preservar la salut dels ciutadans i la necessitat de mantenir l’economia funcionant. No volem emmalaltir, però també ens cal menjar i pagar un munt de factures, més o menys necessàries.
Recentment, he pogut llegir dues notícies de dos indrets, que vistos des dels Països Catalans ens semblen propers, encara que els separen unes 10 hores en cotxe, que és ben aviat dit. A Haines, sud-est d’Alaska, després de quedar-se sense els ingressos del turisme per culpa de la cancel·lació dels grans creuers, ara són ells els qui han rebutjat l’arribada de petits creuers. A Dawson City, al nord del Yukon, estan surfejant per sobre de la pandèmia gràcies a una mina d’or… que els permetrà aprofitar millor el poc turisme que s’espera, i així salvar l’any.
Ambdues poblacions tenen una dependència prou gran del turisme, i per tant l’aparició de la pandèmia del coronavirus els ha afectat molt. A Haines, els altres sectors econòmics també han patit els efectes, encara que en una altra mesura. A Dawson City, l’altre sector és la mina d’or, que s’ha vist fins i tot beneficiada per aquesta pandèmia. No se si ho sabeu, però tan bon punt hi ha problemes pel món, l’or puja, com a valor refugi dels diners, que és el més covard dels covards.
Tendim a veure la mineria com una indústria bruta, fins i tot gosaria dir que lletja. Certament, no entra en el grup de les ecològiques i sostenibles: es tracta de gratar la Mare Terra, i extreure’n fins al final els metalls o matèries primeres. Però Dawson City, ara mateix, agraeix tenir aquesta indústria, diguem-ne contaminant. Encara que sigui per a que els escassos 1500 habitants, puguin viure en un poble petit, acollidor, envoltat de natura i molta pau. Encara més: per poder rebre en millors condicions que altres als pocs turistes que s’esperen per aquesta temporada de pandèmies.
Haines no té cap mina d’or. Un cop han deixat de venir els grans creuers, ja no vol ni als petits. Perquè arriscar-nos a rebre turistes que no deixaran massa diners, ja que les empreses d’activitats turístiques, restauració, etc. estan tancades. Si, els petits creuers són turisme sostenible, i a més generen més ingressos per turista que els grans. Que bonic seria tenir un petit creuer cada dia, del que desembarquessin uns 200 viatgers, disposats a passejar tranquil·lament per Haines, comprar a les seves botigues, menjar als seus restaurants, fer alguna excursió de senderisme pels meravellosos boscos plujosos dels voltants… Diners, feina i respecte. Allò que avui dia no paren de repetir-nos com un mantra: sostenibilitat.
Però Haines ni té una mina d’or, ni té aquests turistes. De fet, són tan pocs els petits creuers que s’esperen, que en aquests temps de pors i incerteses, s’estima més estalviar-se’ls. Encara més: vol decidir on és la seva ratlla entre el que han de permetre per mantenir l’economia funcionant i el que han de permetre per protegir la salut dels ciutadans, ja que és possible que hagi fer front a dilemes similars en un futur ple d’incerteses. Dawson, gràcies a una mina d’or, de moment no ha de decidir res.
Veurem com acaba tot plegat, quan un dia o altre hagi passat aquesta pandèmia. Però situacions com les que viuen Haines i Dawson City, de ben segur que ens van donant pistes sobre alguns replantejaments econòmics importants que haurem d’afrontar.