El passat mes de novembre (el primer dimarts després del primer dilluns del mes) es van celebrar als Estats Units les eleccions anomenades Midterms. Es diuen així perquè es fan a mig mandat del termini presidencial de quatre anys. A cada estat s’hi fan les eleccions i referèndums que pertoquen.

 

Us explicaré com han anat aquestes eleccions a Alaska, no només perquè aquest estat m’interessa particularment (com tots els estats on hi organitzo viatges), sinó perquè els resultats i el nou sistema electoral han tingut un important ressò a la resta del país.

A Alaska, aquest any, entre altres moltes eleccions, han triat governador, senador i congressista. El governador és la màxima autoritat de l’estat, el cap del poder executiu. El senador és un dels dos que li pertoca a cada estat. Pels estats amb poca població com ara Alaska, els senadors esdevenen figures polítiques molt rellevants, perquè tenen un gran poder polític a Washington.

 

Quin ha estat el resultat d’aquestes tres eleccions?

 

L’elecció per a governador l’ha guanyada Mike Dunleavy, amb gairebé un 50% dels vots. Ja era governador (aquest serà el seu segon mandat), és republicà, proper a Trump, però que ha acceptat el resultat de les darreres eleccions presidencials (en les que Biden va guanyar a Trump). Si en voleu saber més, aquí teniu el seu perfil a la Viquipèdia o la seva pàgina al govern d’Alaska.

 

L’elecció a senador l’ha guanyada Lisa Murkowski. Republicana clàssica i moderada, senadora des de fa 20 anys, filla de senador… tota una institució política a Alaska. És un dels sis senadors republicans que van votar a favor del Procés de destitució de Trump (Impeachment). En altres paraules, està totalment enfrontada a l’expresident. Tant, que Trump i el partit republicà d’Alaska, controlat pels seus partidaris, va proposar una candidata alternativa. A la votació inicial, van quedar empatades, seguides de lluny per la candidata demòcrata. Amb els vots de segona opció (demòcrates), va guanyar de llarg a la seva oponent. Aquí podeu consultar el seu perfil a la Viquipèdia, o la seva pàgina com a senadora.

 

L’elecció a congressista l’ha guanyada Mary Peltola (perfil a la Viquipèdia i pàgina com a congressista). És demòcrata, i també la primera dona indígena (Yupik) que assoleix aquest càrrec. De fet, el va obtenir en una elecció parcial feta fa pocs mesos, en la que es va elegir el substitut de l’anterior congressista, que havia mort sobtadament. Aquesta elecció a ser un aperitiu de què ha passat als Midterms, i la sorpresa va saltar en ser elegida. Els republicans moderats van votar-la en segona opció, en contra de la candidatura de Sarah Palin, exgovernadora, excandidata a vicepresident i membre destacat del sector que dona suport incondicional a Trump. En aquests Midterms, s’ha repetit la mateixa situació, amb una part important dels votants republicans moderats rebutjant votar en segona opció a Sarah Palin.

 

Per si us interessa, aquí teniu els resultats de les eleccions, amb unes infografies dels vots que permet entendre molt bé com funciona el sistema electoral de la tria ordenada de vot, que us explico tot seguit.

 

En els tres casos, calia més d’un 50% dels vots per poder ser nomenat guanyador. La raó és la nova i innovadora llei electoral d’Alaska. Ja s’ha aplicat a altres eleccions (municipals, locals…) d’altres parts del país. Però Alaska és el primer estat que aplica a unes eleccions d’aquest nivell la regla del ”ranked voting choice“ (ho tradueixo com a ”tria ordenada del vot“). Essencialment, s’han carregat el sistema de primàries dels partits polítics. Ja no es tria a un candidat republicà i a un de demòcrata. Per exemple, a les eleccions a governador, hi havia dos republicans, un independent i un demòcrata. A les eleccions al Senat, hi havia tres republicanes i una demòcrata. El mateix passava a les eleccions al Congrés. És un tots contra tots, però amb una nova opció pels votants. Votes per qui vols, i a més, tens dret a fer una segona opció de vot.

 

Què és una segona opció de vot? Anem a pams. Si cap candidat treu un 50% dels vots, aleshores s’elimina el candidat que ha quedat l’últim. El vot de segona opció dels votants d’aquest candidat passen a afegir-se als que han tret els candidats que han quedat per davant. Si amb aquests vots de segona opció, cap candidat arriba al 50%, aleshores s’elimina al següent candidat per la cua, i s’afegeixen els vots de segona opció els votants del candidat eliminat. Així successivament, fins que algú, entre els seus vots i els de segona opció, arriba al 50% i és proclamat guanyador.

 

L’efecte d’aquest nou sistema ha estat devastador, en l’actual situació de crispació i extremisme polític de la societat americana. Essencialment, els demòcrates i republicans moderats s’han votat en segona opció. És com si el sistema electoral hagi permès el sorgiment d’una coalició de centre. Si fa no fa, un gruix prou important de l’electorat ha acabat votant per Dunleavy, Murkowski i Peltola, en primera o segona opció.

 

De tot això se’n poden treure algunes conseqüències rellevants. La primera, que fins i tot a un estat tan republicà i conservador com Alaska, hi ha un gruix de l’electorat que rebutja l’extremisme de Trump o de l’esquerra woke, i que sobretot, vol mantenir el sistema tradicional de la política nord-americana, amb un considerable nivell de consens i que dona un gran valor a la transversalitat/acord entre partits.

 

Una altra lliçó a destacar és com els electors estan buscant nous sistemes que permetin trencar amb una situació d’impasse o de tensió, creada a partir del creixement de posicions més extremes. A altres estats ja hi ha diverses iniciatives per tirar endavant canvis en el sistema electoral similars a les d’Alaska. A Nevada, ha guanyat un referèndum, que obliga a canviar la constitució de l’estat, per poder establir aquest sistema electoral de tria ordenada del vot. Quan el sistema no funciona i no garanteix la representativitat de la majoria, aquesta majoria actua i el millora. Als Estats Units, no paren de modificar les regles del joc per poder mantenir els estàndards democràtics.

 

Finalment, cal dir que aquest sistema no és absolutament cap garantia d’un vot menys extrem (si és que es pot fer servir aquest terme per una opció en si mateixa). Depèn de cada lloc i circumstàncies. Però el que s’ha vist és que les regles de les eleccions poden provocar que el resultat no correspongui amb la majoria de la societat.

El resultat és que Alaska han triat al mateix temps un governador republicà conservador, una senadora republicana moderada i una congressista demòcrata moderada i (alerta) indígena. El que comparteixen aquests tres polítics amb idees i propostes tan diferents és el que uneix a una majoria dels votants a Alaska. Aquest sistema electoral de la tria ordenada del vot ha permès aquesta coalició de votants.

 

Ja s’estan fent anàlisis de com afecta la tria ordenada del vot. Caldrà veure com evoluciona tot, en dos anys tenim noves eleccions.