17 gen. Judicis al Canadà, a xinesos, acusats per xinesos
Aquest article publicat al Vancouver Sun, a més de sert molt interessant, ofereix un exemple clar dels efectes de la globalització, i del xoc de sistemes polítics i judicials entre Occident i la Xina. Permeteu-me’n un resum i alguns alguns comentaris / preguntes.
Resulta que s’ha disparat el nombre de reclamacions judicials a la Colúmbia Britànica (i també a l’estat de Washington, als Estats Units) per part de bancs i companyies xineses, contra ciutadans xinesos residents en aquestes regions de Nord-Amèrica. Això es deu a que un jutge canadenc ha donat la raó a un banc xinès, i per tant ha obert les portes a moltes altres reclamacions.
Què reclamava el banc xinès? Doncs que uns ciutadans xinesos havien obtingut uns crèdits (parlem de milions de iuans o de dòlars canadencs), havien agafat els diners i marxat cap a Canadà. Allà havien comprat cases (propietats de gran valor). El banc reclamava aquestes propietats com a compensació, en base a un judici fet a la Xina, amb una sentència que li havia donat la raó.
Rellotge a vapor a Gastown, Vancouver
Un primer comentari / pregunta: a la Xina és fàcil aconseguir un crèdit de milions i escampar la boira amb els diners, cap a un altre país?
Al Canadà, en canvi, sabem que és prou senzill (i legal) arribar amb diners, invertir-los, i passar a disposar de la residència.
A rel d’aquest judici, molts bancs i empreses xineses estan trucant a despatxos d’advocats canadencs, per reclamar compensacions, en base a sentències de judicis a la Xina. La defensa dels ciutadans xinesos és que tot plegat és fals, perquè els judicis a la Xina no tenen gran valor, ja que no hi ha independència del poder judicial, a la pràctica. En altres paraules, els bancs i grans empreses, ben conectades amb el Partit i el govern, guanyen tots els judicis.
Curiosament, l’article comenta que un advocat recomana als canadencs amb una problema similar a la Xina, de no anar allà a reclamar, que no hi tindran res a fer en aquell “complexe” sistema judicial.
Un altre detall important: els jutges canadencs semblen molt predisposats a escoltar les reclamacions vingudes de Xina: justícia universal, que se’n diu.
Far a Stanley Park, Vancouver
Jo tot plegat un veig com un xoc que anirà a més, conseqüència de la globalització, de l’increment d’intercanvis comercials. Els xinesos han descobert la justícia universal, i en fan ús. Però què tardaran els canadencs (i els americans) a reclamar simetria? O els ciutadans xinesos a demanar un sistema judicial més semblant a l’occidental? Les sobiranies, com es veuen afectades? Sobretot la xinesa….
Un darrer comentari: la política canadenca d’obertura a la immigració (que no de portes obertes) i a la multiculturalitat ofereix a aquest país un munt d’oportunitats de futur i una posició estratètgca davant alguns dels canvis que van arribant amb la globalització.