Ós negre americà

Óssos a Missoula

Missoula és una ciutat de l’oest de Montana, a tocar de les Rocalloses i del Lolo Pass. La ciutat i àrea metropolitana té uns 120.000 habitants, i creixent. Una economia dinàmica, centre universitari, envoltada de natura, fa anys que atrau molta gent que s’hi estableix.
Per la seva situació entre muntanyes i boscos, a prop d’un riu, Missoula sempre ha rebut la visita dels óssos. Sense arribar al centre, els voltants de la ciutat han patit visites esporàdiques d’óssos negres, rarament grizzlies (bruns), gairebé sempre tímids, cercant menjar cap al final de l’estiu i principi de la tardor.
Durant aquesta època prèvia al període d’hibernació, els óssos entren en la fase d’hiperfàgia: tenen una gana descomunal, golafreria és poc, perden l’oremus i només pensen a menjar. Baixen de les muntanyes i surten dels boscos cap a Missoula, perquè troben escombraries, arbres amb fruites als jardins (sobretot pomes, peres i prunes). Ja fa més de 20 anys, que la gent s’ha anat organitzant, i l’ajuntament ha anat donant consells sobre què fer. Per exemple, hi ha una associació que recull les pomes dels arbres dels jardins, i les que el propietari no vol (la majoria, normalment), les porten a una sidreria local, que en fa una tirada especial. Tot plegat, funcionava prou bé. Tant, que eren un exemple per altres indrets que començaven a tenir aquests problemes, com ara el cas de Haines (Alaska) que us explicava.
Com us he dit, Missoula ha anat creixent, amb gent provenint d’àrees urbanes, poc acostumada a conviure amb fauna salvatge al voltant. S’han establert sobretot al voltant de Missoula, és a dir, més a prop de boscos i muntanyes. Les cases d’aquestes zones residencials tenen jardins ben regats amb flors i arbres fruiters que esdevenen una delícia pels óssos. Els costa més seguir normes estrictes a l’hora de llençar les escombraries, el principal objectiu dels óssos. A més, solen tenir menjadores pels ocells, un pinso que un ós afamat no menysprea ni lligat. En resum, Missoula ha esdevingut una destinació atractiva pels óssos negres. Es calcula que n’hi ha com a mínim uns 150 al voltant de Missoula.
Acabem-ho d’arrodonir: una primavera amb tempestes i canvis de temperatura possiblement ha estat la causa que no hi hagi gairebé mores de diferents tipus que els óssos mengen amb delit, especialment a final de l’estiu. La tempesta perfecta.

ós negre americà

Han saltat totes les alarmes. En primer lloc, pel perill que representen els óssos, que ja han ferit a més d’una persona. Ara mateix, per segons quines zones de Missoula, si surts a passejar, i no t’ho explico si vas corrent (que fa pensar als óssos que ets una presa), cal dur esprai antióssos. No és agradable sortir pel carrer sol o amb les teves criatures, i haver de recordar de dur l’esprai. Tot plegat, pensant que qualsevol dia pot afegir-se un grizzly a la festa. I aquests són més grossos i menys simpàtics, en cas de conflicte.
També hi ha una qüestió d’imatge per la ciutat. Un ós que s’acostuma als humans, és un ós que s’ha de matar. Això d’anar matant óssos no és una publicitat massa bona per Missoula, que vol seguir atraient població. Per altra banda, aquest estiu ja hi ha hagut 8 accidents de cotxe relacionats amb óssos. Ha acabat malament pel cotxe i pitjor per l’ós.
L’Ajuntament s’ha posat en marxa, i s’ha coordinat amb el comtat i associacions d’amics dels óssos i experts en la matèria. S’han posat d’acord, i han començat a legislar sobre el tema, s’han acabat els consells i recomanacions. Hi haurà una taxa de recollida d’escombraries, que serà obligatòria per tot el comtat (més enllà de l’àrea metropolitana), i que obligarà a disposar i fer servir contenidors d’escombraries antióssos (com els que hi ha a tots els parcs nacionals). S’ha fet un estudi, i saben que la meitat dels casos d’óssos a Missoula tenen relació amb les escombraries. Així doncs, el primer objectiu és reduir a la meitat la presència dels óssos.
Si se’n surten, aleshores serà l’hora de veure si calen més mesures (impostos), per gestionar recollida de fruita o control d’altres elements que atrauen els óssos. Tot plegat, intensificant les campanyes d’educació de la gent (que tenen un cost, i que no sempre són prou efectives).
Caldrà veure com evoluciona el tema en els pròxims anys. Sobretot, perquè aquest fenomen no és ni molt menys exclusiu de Missoula. Aquest mateix any, a Jasper (Alberta, Canadà), capital del parc nacional del mateix nom, amb molts menys habitants que Missoula, ha tingut greus problemes amb els óssos. Com a Canmore, a tocar de Banff. Qualsevol poble/ciutat, envoltat de muntanyes i boscos, amb un bon nivell de vida, cases amb jardins escampades… patirà la presència dels óssos, als quals no es pot permetre el luxe d’eliminar com si fossin coloms o senglars (per no dir rates).

Compartir:


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies. Premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies