06 maig L’entrepà de cafè

De moment, com que això dels viatges no té pinta de rutllar prou bé (si més no els de llarga distància aquest estiu), segueixo dedicant els meus esforços a Francesco.Cafe, a veure si m’ajuda a passar aquesta etapa de penalitats.

Quan entres en un nou gremi, les descobertes solen ser sorprenents. La primera va ser veure quina immensitat més gran de gent que es dedica a vendre cafè. Jo diria que són uns quants més que de viatges. Lògic, si pensem en els cafès que arribem a prendre i en els viatges que fem (o fèiem). En tot cas, un cop superada la sorpresa gràcies a l’empenta o innocència del principiant, han anat arribant altres sorpreses.

Us n’explico una. Si feu una cerca de cafè a Google (cafè en gra, càpsules, cafeteres…), en l’idioma que us agradi més, a la primera pàgina surten els anuncis i unes 10 opcions. D’aquestes, una és gairebé sempre d’Amazon. De la resta, ben bé tres quartes parts (com a mínim), són pàgines de venda indirecta a Amazon. Em refereixo a gent que agafa un domini esquer, genera un contingut, i dona molta informació sobre productes, generalment fent una comparativa. Tots els productes sobre els quals informen tenen l’opció de ser comprats a Amazon. Escriuen molt, prou bé i sobretot, seguint els cànons d’estil marcat pel SEO de Google.

En resum, els meus esforços per aconseguir que la meva web aparegui el més amunt possible en la cerca de Google estan condemnats al fracàs, no pas per la competència tradicional (altres empreses de cafè, grosses o petites), sinó per Amazon via el núvol d’afiliats que genera. Tot plegat beneficiant a Google: o poses un anunci, o et quedaràs darrere aquest eixam, i no et trobarà ni un client!

És com un entrepà de cafè, que es cruspeixen entre Amazon i Google. Curiosa aquesta simbiosi, no?

PD: la foto que he posat no té res a veure amb el text, és per fer bonic i animar. és al parc del Tetlin, a Alaska.

PD 2: Passa el temps i segueixo tot combinant Viatges i Cafè. Ara, fins i tot en francès a Francesco.Coffee.