13 maig Nou conflicte entre reserves Lakota i Dakota del Sud
Per entendre la situació de les reserves índies als Estats Units, cal partir de la base que el conflicte no s’atura amb la fi de les guerres índies el 1890. L’enfrontament, a vegades amb violència física, normalment és en el camp de la delimitació de competències entre tribus, estats i govern federal. De tant en tant, va donant lloc a sentències o lleis que canvien el camp de batalla. Per exemple, la llei federal reconeixent el dret a l’autodeterminació de les nacions índies el 1975, el control del joc tribal (bingos i casinos) entre tribus i estats o bé la sobirania sobre el territori i per tant, el dret a posar impostos als no membres de la tribu que resideixen dins de les reserves, són alguns d’aquests exemples.
Ara mateix, sembla que està a punt d’esclatar un altre conflicte legal que tindrà importants repercussions sobre la sobirania dels territoris tribals. Com sol passar, aquest conflicte es presenta entre Dakota del Sud i algunes tribus Lakota (Sioux).
Cartell de Dakota del Sud, foradat pels trets
A ran de la pandèmia del coronavirus, dos tribus Lakota (la dels Oglala, coneguda com Pine Ridge, i la de Cheyenne River) han decidit bloquejar les carreteres d’accés a les reserves. Només deixen passar a residents, persones amb permisos especials de treball, etc… És a dir, el que fan múltiples països de tot el món, o fins i tot alguns estats dins dels Estats Units. Les reserves tenen un sistema sanitari dèbil, una població pobre que viu en petites comunitats i sobretot, un record molt viu de els malalties que els va portar la conquesta blanca, i que va ser causa de moltes més morts que les guerres.
Algunes de les carreteres en les que fan els controls de pas, són propietat i gestionades per l’estat o per el govern federal. La governadora de Dakota del Sud (Kristi Noem, republicana), que és un dels escassos estats on no s’ha proclamat cap confinament de la població, ha exigit obrir les carreteres i aixecar els blocatges. Els corresponents governs tribals s’hi han negat. La governadora ha dit que durà el cas als tribunals federals.
Ja tenim cas. Però abans, un petit detall. A la governadora ni se li acut d’enviar a la policia de l’estat a desfer els blocatges, perquè això seria la garantia d’un enfrontament armat.
I quin és el cas? Doncs saber si el govern tribal és sobirà sobre les carreteres que passen pel seu territori, malgrat siguin propietat de l’estat o el govern federal. Dit d’una altra manera, si una reserva és un territori amb uns límits (fronteres), dins dels quals té sobirania, o bé si la reserva és una entitat política/administrativa, que té jurisdicció exclusivament sobre els seus ciutadans o membres de la tribu. Per dir-ho de forma encara més gràfica: les carreteres bloquejades, són dels indis o de l’estat de Dakota del Sud?
Powwow – Lakota
A finals dels anys 80 del segle passat, ja hi va haver un cas que anava en una mateixa direcció: bars i altres establiments que venien alcohol, dins dels límits territorials de la reserva, sense ser membres de la tribu, i dins de terres de propietat blanca, havien de pagar la llicència tribal per poder seguir venent-ne? En el fons, tots aquests casos (i els que vindran) són un qüestionament del què és una reserva i quina és realment la seva sobirania. Tot plegat té el seu origen en uns tractats signats a finals del segle XIX (el de Fort Laramie amb els Lakota – Sioux és de 1868), per part d’uns Estats Units que no eren encara una potència amb prou força per guanyar de forma clara a les tribus índies. Signaven els tractats, convençuts que serien paper mullat, i que en qüestió d’anys, ja no quedarien indis, la civilització se’ls menjaria. I resulta que al segle XXI, encara hi ha indis, i ara saben de lleis i tractats…