Sobre les Boarding Schools

Arran de la trobada de tombes de nens, morts a dues escoles residents indígenes del Canadà (Boarding Schools), s’estan fent moltes afirmacions que no són del tot exactes.

Anem a pams.

Les Boarding Schools (amb diferents noms i moments) han existit únicament a determinats països: els Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Dinamarca (aplicant-ho a Grenlàndia, territori danès). Altres països amb poblacions indígenes (a Sud-amèrica, Àfrica i Àsia), això no succeeix.

El que és comú a aquests països és que colonitzen un territori on hi viuen poblacions indígenes amb densitats reduïdes. Consideren aquests territoris com a buits i mal aprofitats (infra-explotats) per aquests pobles, que consideren “salvatges” o “incivilitzats”.

Aquesta colonització es produeix a partir del segle XIX. Aquests estats són prou forts per iniciar la colonització, obligar els pobles indígenes a acceptar-la (via guerres i sobretot, malalties), però no ho són per imposar-se i esborrar als pobles indígenes. No és casualitat que se signin nombrosos tractats, que implicaven drets i obligacions, i que generalment no han estat respectats per part dels estats. Hi havia la creença que signar tractats acaba amb el problema/conflicte indígena, i que aquests s’aniran diluint dins el nou país, fins a desaparèixer.

Primer punt a destacar: no es dilueixen, no desapareixen, i per això avui dia van sortint els abusos realitzats durant aquest procés de colonització. Els tractats són el fonament jurídic que ajuda als indígenes avui dia a dur a terme moltes de les seves reclamacions.

Un dels punts dels tractats (a tots aquests països) és que els indígenes demanen accés a l’educació: veuen que els cal donar als seus fills els coneixements del món blanc. Els estats, dèbils econòmicament, subcontracten l’educació a diferents confessions religioses (catòlics i diferents confessions protestants). Aquestes esglésies, amb el suport de l’estat, engeguen el sistema d’escoles. Les primeres són a prop de les poblacions indígenes, i ben aviat a gran distància. La mainada era enviada (tot sovint acceptat pels pares, incapaços d’oposar-s’hi) a escoles llunyanes, d’on tot sovint només tornaven al cap d’uns anys.

En aquestes escoles, les criatures eren maltractades, humiliades, i sobretot, els feien una rentada de cervell. Eliminaven la seva pròpia llengua, els ensenyaven un ofici… Estem descobrint que molts hi van morir. Però cal tenir present que la majoria van tornar a les reserves o poblacions indígenes, i no us sabria dir si això no ha tingut conseqüències encara més greus (en cost de vides humanes).

Les criatures que tornaven, al cap d’uns anys, havien perdut la llengua i coneixement de la seva pròpia cultura. Havien estat culturitzats. Molts d’ells, aconsegueixen establir-se i prosperar amb els coneixements d’un ofici après a l’escola. Fan un paper similar al dels mestissos, com de pont entre la societat indígena i el món exterior. Un element que apareix molt sovint és que, quan es casen i tenen fills, no són bons pares. Han esdevingut persones que s’han convertit en orfes (de família i sobretot, de valors de cap de les dues cultures). Tenen coneixements tècnics per fer de fusters, botiguers, pagesos… però no disposen del bagatge cultural del seu poble (els ha estat esborrat) ni el dels blancs (que no els és transmès a les Boarding Schools). Són com desarrelats, i els seus fills també ho seran, i successivament, com una bola de neu. Per exemple, el creixement de l’alcoholisme entre els pobles indígenes s’incrementa a partir de les generacions dels fills dels qui tornen de les Boarding Schools (alerta, hi ha més causes d’aquest augment).

Les Boarding Schools es van anar adaptant als nous temps. Es van tornar a acostar a les poblacions indígenes, i per exemple, els nens van començar a tornar a casa un cop a l’any. Més endavant, van anar tornant més cops a l’any. Fins que van deixar de ser Boarding Schools, és a dir, que hi van deixar de viure-hi. Però la denigració constant de la cultura indígena va continuar, fins ben entrada la segona meitat del segle XX. En molts casos, les escoles van seguir gestionades per les diferents esglésies.

Les conseqüències han estat devastadores; llengües extingides o en procés de fer-ho ben aviat, alcoholisme galopant, famílies desestructurades, i sobretot, una pèrdua total de la identitat cultural. Repeteixo, les Boarding Schools no han estat l’única causa de tots aquests fets, però sí que són el punt de sortida concret, en molts casos, el procés de desestructuració social, que tantes vides ha destrossat (i segueix fent-ho).

Les tombes que s’estan trobant al Canadà són la punta de l’iceberg d’una política iniciada per determinats estats i que ha tingut conseqüències devastadores per aquests pobles indígenes. La denúncia i demanda de reparació (amb ajuda dels tractats) serà un element clau de la política d’aquests països durant el segle XXI.

Sempre recomano un film australià que és una mostra del que van significar aquestes escoles: La Generació Robada.

Compartir:
Tags:
,


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies. Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Aviso de cookies